Els inicis del futbol a Sallent

L’any 1913 el industrial Valentí Morral Puig,que llavors estudiava a Barcelona, va començar a divulgar a la vila en què consistia un esport, del qual un suís (Joan Gamper), havia fundat a la Ciutat Condal una associació en 1899 (el FC Barcelona). Els barcelonins duien pantalons curts i unes samarretes granes i blaves. Havien passat divuit anys (1881) des que dotze equips britànics havien celebrat la primera lliga de futbol del món.

Aquesta data de 1913 ens ve ratificada també per una nota del Mundo Deportivo de 30 de gener de 1913, en la que es dona el vist-i-plau a la participació en el campionat de la FOOT-BALL ASOCIACION de Catalunya, als clubs inscrits a les poblacions de Manresa, Monistrol, Sallent, Terrassa, Pobla de Lillet, Súria, Gironella, Berga Olesa y Esparreguera. Ens ha possat sobre la pista el llibre del Centenari del CE Súria.

http://hemeroteca.mundodeportivo.com/preview/1913/01/30/pagina-5/606446/pdf.html

Tol seguit Valentí Morral muntà un camp al indret denominat “el puntasco’ (un punt geodèsic del MOP), a la Butjosa, prop del mas de l’Illa, un lloc d’esbarjo excursió ritual a fer el berenar de dijous llarder el dimecres de cendra per enterrar la sardina.

Així es posà de moda a Sallent aquella novetat de cultura física explicant el reglament i els mètodes màgics per introduir una pilota entre dos pals verticals, paral·lels, clavats al terra i un de travesser damunt d’aquests. A part del porter, els jugadors només podien fer servir les mans a l’hora de treure el fora de banda. Arribat el moment culminant del joc, quan l’esfèrica s’allotjava en aquell espai limitat per una xarxa posterior escridava ‘gol’, mot anglès que vol dir ’porteria’. Quan un cop de peu a la punta la feia fora del camp es deia ‘quic’, que ve de l’anglès ‘kickout’. Successivament la resta de les formes de joc han anat adaptant els mots anglesos a la nostra llengua.

L’any 1916 es va tancar amb fustes un camp del Beringues, situat al final del carrer Secretari Bonet, en el que són avui carrers Avinguda Trenta-sisena, Artés, Navàs, Balsareny, Sant Fruitós i Santpedor. Llavors es creà una societat presidida pel comerciant Gumersindo Comellas, fundador en 1898 de la fassina de la Carretera, on ara hi ha Motor Pons, i antecessor de la raó destil·lera Gumersindo Noguera (1920). D’aquella primera junta en formaren part Anton Roca, Joan Suades, Josep Puig i altres.

L’any 1918 es va ‘dissenyar’ un terreny de joc als camps de Palau, on ara hi ha el Parc, les escoles i la guarderia. Amb el nom de Sallent FC va ressorgir el futbol, i se celebraren alguns partits amb diversos equips de Manresa, que era l’únic lloc de la comarca on es practicava aquest esport.

L’any 1920 es tornà cap aquell camp del Beringues, i l’entitat passà a dir-se Unió Esportiva Sallent.

Al mateix temps un altre grup d’amants del futbol van fundar l’anomenada Penya Sallentina, que jugava on ara hi ha les piscines i pista de tennis de l’ASCF, i el seu terreny de joc era tancat amb filferros. Tanmateix la Penya va gaudir de vida efímera.

Segons el “Llibre d’Or del Futbol Català” editat al 1928, on entre els només 128 clubs de futbol de Catalunya i Balears hi ha el Sallent, i gràcies a la Llibreria dels Àngels us podem mostrar que s’hi va publicar:

“L’any 1920, amb el ,nom de U.E. Sallent, va constituir-se una entitat dedicada al foment de noble esport a Catalunya.
Varem formar la primera Junta Directiva els senyors Josep Planes, president; Salvador Torruella, vice-president; Antoni Roca, secretari; Joan Laborda, vice-secretari; Doménec Vilareu, tresorer; Joan Suades, contador; Marcel·lí Sala, Josep Prat, Josep Tardà i Joan Guixé, vocals.
             

 Entre els diversos equips que han visitat el seu terreny, figuren el Manresa, Gironella, Súria, Puigreig, Sant Vicenç, Manlleu, Joventut Terrasenca, etc.
 
Ha participat varies vegades en el campionat del seu grup, quedant un cop finalista, essent eliminat pel Súria, per decissió federativa, malgrat ha ver empatat a quatre gols. Formen el seu actual equip: Laborda, Roca, Vermohom, Junyent, Suades, Batllia, Riera, Galobart, Fernández, Solà, Solsona.”
  

Hi ha prou indicis per afirmar que el CE Sallent va ser una continuació de la Unió Sportiva Sallent, malgrat el canvi de nom, aquesta afirmació la fonamentem per diversos motius el “Llibre d’Or del Futbol Català” editat al 1928, any en el que ja existia el CE Sallent, dona l’equip actual de la Unió, quan aquesta ja no existia, fet que constata que no hi va haver ruptura en el pas de la Unió al Centre d’Esports. També cal fer notar que ambdós vestien l’elàstic blaugrana. I que en l’acta de fundació del CE Sallent hi figuren com a fundadors membres de la primera junta directiva de la Unió, com són els senyors Antoni Roca, Joan Suades i Josep Tardà.

L’any 1926 es construí el camp de la Costeta sobre un terreny de cal Claret del carrer Torres Amat, més tard propietat de PISA (Potasas Ibéricas SA), avui carrers Pere Riera i Pere Vallribera. Aquí es jugà fins a 1970, any en què s’inaugura l’actual estadi municipal.

Per tant podem afirmar que el futbol a Sallent es practica des del 1913, per la nota del Mundo Deportivo deduim que hi debia haber un club legalment constituit i inscrit a la Federació, coneixem de la constitució d’un club el 1918 i el CE Sallent fundat el 1927 té els seus orígens en la Unió Sportiva fundada el 1920. Essent així la nostre Vila una de les pioneres del futbol a la nostra comarca, juntament amb la Ciutat de Manresa.

Anuncis

One thought on “Els inicis del futbol a Sallent

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s